DE LA PASSIÓ

Vicenç Altaió, 2010 Exposició De la passió

Tal com estan les coses
No ens ve de nou
Que som subordinats de la inadaptació
Cosa que incrementa la passió

Car no hi ha més model
Que el que
L’art busca en el seu espai

I no és pas que un es despulla
En la creu sinó la distància
Entre el molt conèixer i l’ull

No només veiem el que veiem
Més que l’ull nu
Car anomenem enllà
Cosa que incrementa la passió

Torturem la llengua perquè l’ull
Llegeixi el que l’ull no veu
Car l’escriptura diu el que no sap

Cosa que incrementa la passió

Cremo dins el foc de la llengua
D’un coneixement fet de dificultat
D’una veritat que no és coneixement

Car no hi ha límits
On no hi ha realitat
Sinó escriptura en mutació

Som comunitat de risc
Despullament del jo
Singular

Singularitat cos per unir-se
I en canvi pulsió de la mà per gratar
Dibuixar damunt el cossos units
Cosa que incrementa la passió

Per fixar l’infinit en el finit
Escriure el gest
A fi de no ofegar-se en el moviment

Tant de coneixement
Per recórrer al desacord
No només el que l’ull diu

Forma que sigui llum
Prèvia a la matèria
Només a la terra eterna. Sense
Fe habitant el sentit

La passió que fa créixer
La passió que aniquila
Ens enfonsa? Ens eleva?

Ferir la forma anhelada
Amb furor. Ritme i alè del cor
Traient punta per ratllar.
Cosa que incrementa la passió.

Per què enterres la pintura
Tu tot escriptura
Perquè escrius fins a la mudesa?

Per què eleves l’escultura
Tu tot llum
Per què dones forma a la il·luminació?

Sí i no la passió
Fins a l’aixecament contra la imatge
Fins a la desfeta contra la forma
Sí i no a causa de la cosa

Cosa que incrementa la passió.

Vicenç Altaió
A Ricard Vaccaro