Akira Marushima, 1995 Exposició Dies i Miratges
A mesura que ens apropem a les acaballes del segle, veiem, per una banda, créixer les expectatives al voltant d’una nova transformació de l’art i de la societat i, per l’altra, el renaixement dels extremismes que qüestionen els valors que han prevalgut fins avui. En aquest sentit, pot dir-se que en l’actualitat s’intenta reinterpretar la tradició tant històrica com geopolítica.
En el segle XX, la majoria de ciutats s’han anat convertint, per exigències político-econòmiques, en poblacions que han perdut el seu origen i la seva memòria. A més, les ciutats perifèriques de les grans metròpolis han sorgit a l’atzar, esborrant la fisonomia i la cultura originals.
En aquest context, destaquen les creacions de Ricard Vaccaro que té com a punt de partida la idea de què la ciutat és patrimoni col·lectiu i que no pertany a uns interessos determinats. Així mateix, entén que la seva identitat és complexa. Veiem, doncs, que en la seva obra de la plaça de Joan Miró de Cornellà de Llobregat, basant-se en els coneixements urbanístics i arquitectònics i en el fons històrico-cultural de la zona, eleva l’espai a la categoria de símbol. Per consegüent, l’espai de les seves obres compleix una responsabilitat sociali la seva força expressiva resulta sorprenent. Així mateix, mitjançant les seves escultures ha convertit les connotacions de l’entorn històric en un nou instrument dinamitzador de la ciutat.
Espero que aquesta exposició de Vaccaro reveli el seu verí creatiu i la força expressiva de les seves obres.