Pintures a partir de poemes del llibre “Desaparicions” (1987) de Paul Auster
Ni tan sols el cel.
Només un record de cel,
i el blau de la terra
als teus pulmons.
Com aquestes pedres
que s’esmicolen tornant
a la terra.
Com el so de la meva veu
en la teva boca.
Això que s’allunya
tornarà a acostar-se’ns
a l’altra cara del dia.
Va ser allà
on vaig somiar
la meva vida
fent-se un somni
de foc.
Lentament,
poses el dit a la ferida
d’on la meva veu
s’escapa.
Dir la cosa
més senzilla possible.
Nosaltres que esdevenim
els morts
d’una vida diferent de
la nostra.
Reunió d’homes de cendra
i de dones de cendra.