Vaccaro

... que xoquen contra una base de carbó, damunt de la qual hi ha suspès el tríptic central de grans proporcions que ens expliquen La Violència, El Dol i L'Esperança d'una situació dramàtica.

Mentre els oficiants es passegen en silenci al voltant de 50 tones de carbó mineral, procedents de les mines d'Astúries, i veuen als miralls lateral l'amplificada i infinita desolació, sona i resona una música potent i corprenedora, El cant per la unificació d'Europa, de Zbigniew Preisner, que protagonitza la pel·lícula Bleu de Krziztof Kielowski. La cerimònia dura uns deu minuts aproximadament.

Però és aquest temps, son aquestes 50 tones de carbó mineral per la pau a Sarajevo, el símbol exacte de la situació. Materialitzan, d'una banda, la destrucció més negra, la violència més salvatge, el dol més absolut, i de l'altra, l'energia mil·lenària que es necessitarà per reconstruir un país. Vaccaro, entorn d'aquest túmul de carbó, ha construit la seva angoixada però serena reflexió, el seu cant a L'Esperança, la peça inacabada del seu tríptic que algun dia ha de culminar en una ciutat en pau, quan la seva obra ja sigui a Sarajevo i formi part del patrimoni de la pau dels homes.